Presentació del llibre ‘Para que no me olvides’ del col·lectiu Madres unidas contra la droga, a carrec de dues de les seves autores. Editorial Klinamen, 2ª edició.

“…lo que pretendemos con este libro, comentar de viva voz, desde nuestras entrañas, que aquí en el Estado Español se ha producido un exterminio…”

Amb més de 30 anys d’existència a l’esquena, el col·lectiu Madres Unidas contra la Droga, vol realitzar un petit repàs a la seva trajectòria de lluita. Diem petit perquè seria impossible plasmar en paper tantes vivències, experiències i aprenentatges viscuts en primera persona.

Para que no me olvides és un crit contra allò que mai hauria d’haver succeït, un homenatge a la quantitat de joves als qui varen robar la seva vida.

A través d’aquest llibre, el col·lectiu Madres Unidas contra la Drgoa vol contar, des de les entranyes, que aquí, a l’Estat Espanyol, s’ha produït un extermini. Gran part de la generació de principis dels seixanta va ser aniquilada en permetre’s, o fins i tot incentivar-se, que l’heroïna llegués als barris més pobres de les ciutats. Aquest fenomen va apartar a milers de joves d’una participació activa en el nou panorama sociopolític: un marc històric de profundes friccions del que es va marginar a tota una generació que va quedar culpabilitzada de quelcom del que només l’abandonament polític és responsable.

Fuimos las madres las que nos anticipamos y percibimos, incluso antes que nues­tros propios hijos, como la muerte nos los arrebataba. Y fuimos de los primeros grupos que al unirnos descubrimos lo que estaba pasando.